Vaig veure una frase que em va fer plantejar quant temps tenim realment. Aquesta frase deia: ‘Perquè mai és tard, el temps només acaba quan acaba la vida. Fins aquell moment, sempre hi ha una possibilitat per a tot.’ Això m´ho plantejo de dues maneres diferents:
La primera és, per dir-ho d’alguna manera, que tenim tot el temps mentre vivim. Per exemple, quan diem que no tenim temps o no hem tingut temps per fer alguna cosa. Pot ser veritat en part perquè el dia té les hores que té, però en acabar aquell dia en venen més, en els que podem fer allò que no havíem pogut.
L’altre és quan diem ‘ja ho faré, tinc temps’. Pot sonar com a tòpic però tenen raó aquells que diuen que hem de fer tot el que puguem, ja que al dia següent no sabem si ho podrem fer.
Vaig veure una frase que em va fer plantejar quant temps tenim realment. Aquesta frase deia: ‘Perquè mai és tard, el temps només acaba quan acaba la vida. Fins aquell moment, sempre hi ha una possibilitat per a tot.’
ResponEliminaAixò m´ho plantejo de dues maneres diferents:
La primera és, per dir-ho d’alguna manera, que tenim tot el temps mentre vivim. Per exemple, quan diem que no tenim temps o no hem tingut temps per fer alguna cosa. Pot ser veritat en part perquè el dia té les hores que té, però en acabar aquell dia en venen més, en els que podem fer allò que no havíem pogut.
L’altre és quan diem ‘ja ho faré, tinc temps’. Pot sonar com a tòpic però tenen raó aquells que diuen que hem de fer tot el que puguem, ja que al dia següent no sabem si ho podrem fer.