Els éssers humans ens sentim fascinats per la destrucció. Tothom ha conegut la satisfacció de cremar o destruir alguna cosa fràgil quan ho tenim a les mans. A molts ens encanta l'efecte dominó, construir tota una estructura només per veure-la caure. Podríem dir que és per sentir-nos amb el control, com un que fa bullying quan es fica amb els nens més febles per sentir-se segur, però l'ésser humà també té un instint d'autodestrucció. Com l'amour a la vie, una expressió que es refereix a l'impuls de saltar o el preguntar-se “què passaria si salto?” a l'estar a una gran altura, encara que tinguis una vida feliç i no vulguis morir. Necessitat de control, inseguretat, por, Thanatos... Com és que la destrucció ens dóna la pau per calmar els nostres dimonis? Els calma o els alimenta?
Els éssers humans ens sentim fascinats per la destrucció. Tothom ha conegut la satisfacció de cremar o destruir alguna cosa fràgil quan ho tenim a les mans. A molts ens encanta l'efecte dominó, construir tota una estructura només per veure-la caure. Podríem dir que és per sentir-nos amb el control, com un que fa bullying quan es fica amb els nens més febles per sentir-se segur, però l'ésser humà també té un instint d'autodestrucció. Com l'amour a la vie, una expressió que es refereix a l'impuls de saltar o el preguntar-se “què passaria si salto?” a l'estar a una gran altura, encara que tinguis una vida feliç i no vulguis morir.
ResponEliminaNecessitat de control, inseguretat, por, Thanatos... Com és que la destrucció ens dóna la pau per calmar els nostres dimonis? Els calma o els alimenta?